A 4t d'ESO es treballa la teoria cromosòmica de l'herència amb la finalitat de que l'alumne sigui capaç de comprendre la variabilitat que s'oberva entre els individus. L'estudi de l'ADN pot introduir-se com una de les substàncies que constitueixen els cromosomes, capaç de contenir i transmetre la informació genètica. Una proposta de treball podria ser començar per l'estudi de la mitosi d'arrel de ceba per visualitzar tant els cromosomes com el mecanisme de divisió cel·lular i, seguidament, aprofundir en l'ADN, realitzant la seva extracció en cèl·lules de l'epiteli bucal dels alumnes. Aixímateix, poden realitzar-se ambdues activitats a 1r de batxillerat en l'apartat on es desenvolupen els continguts de genètica.
Per tal de que l'extracció sigui exitosa, cal que hagin passat, com a mínim, 15 minuts des de l'última ingesta d'aliments. Per tant, compte si fem l'activitat just després de l'hora d'esbarjo.
Temporització: 1 hora Organització: Grups de 2 o 3 alumnes
Guió per a l'alumnat
1. Introducció
Ben segur que en més d'una ocasió has quedat fascinat al veure, en algunes de les sèries de ficció que s'emeten per la T.V. (C.S.I, Bones,....), com un grup de científics forenses descobreixen ràpidament l'autor d'un crim. Observem com analitzant les cèl·lules que es troben en un cabell, en restes d'una cigarreta o inclús en mostres microscòpiques de fluids corporals, identifiquen amb total fiabilitat qui ha estat el culpable del delicte. Aquest fet pot explicar-se perquè totes les cèl·lules de l'organisme, a excepció dels gàmetes, tenen la mateixa informació genètica. Aquesta informació és única i irrepetible i es troba emmagatzemada en una molècula: l' ADN. Tot i que gran part d'aquesta molècula és idèntica per a tots els individus de l'espècie humana, l' ADN presenta unes regions que són variables en la població, sent pràcticament nul·la la probabilitat de que dues persones puguin tenir-les idèntiques.
2. Objectius
Obtenir ADN a partir de les cèl·lules de l'epiteli bucal contingudes a la saliva.
3. Coneixements Previs
L' ADN (àcid desoxiribonucleic) és una llarguísima molècula que emmagatzema tota la informació genètica que hem heretat dels nostres pares. La unitat funcional de l'herència és el gen que és un fragment d'ADN que conté informació per a un caràcter. El conjunt de gens d'un organisme, el genoma, s'organitza en unes estructures en forma de bastonet visibles durant el procés de divisió cel·lular: els cromosomes, dels quals l'espècie humana en conté 23 parelles (46 cromosomes) .
L'anàlisi de l'ADN esdevé, en l'actualitat, una prova clau per tractar i diagnostica malalties i establir relacions entre espècies. A més, en medicina forense, l'anomenada emprempta genètica ha permès la resolució de delictes que abans haurien quedat arxivats per sempre. Els avenços en el camp de la biologia molecular han aconseguit obtenir ADN de mostres tant petites com restes de sang, cabells i semen. Com veurem en aquesta activitat, l'extracció pot realitzar-se de forma ràpida i fàcil utilitzant reactius tant senzills com un detergent per rentar la vaixella i etanol fred.
4. Materials
Vas de precipitats de 50 mL
Vas de plàstic
Aigua de l'aixeta
Solució de NaCl al 6%
Solució de rentavaixelles al 25%
Alcohol etílic de 96º
Pipetes pasteur de plàstic
Vareta de vidre
5. Procediments
Deixa l'alcohol a la nevera per tal de que es refredi.
Posa 5mL d'aigua en el vas de plàstic i esbandeix-te la boca durant 2 minuts.
Passat el temps, aboca l'aigua de la boca al vas de precipitats.
Amb l'ajuda d'una pipeta pasteur, afegiex 5 mL de la solució de NaCl i 5mL de la solució de rentavaixelles diluit al vas de precipitats.
Barreja suaument amb una vareta de vidre durant uns minuts.
Inclina el got i diposita amb cura 5 mL d'alcohol amb l'ajuda d'una pipeta pasteur. Procura que les gotetes rellisquin per les parets.
Espera 5 minuts i veuràs una filera de bombolletes molt petites unides per un fil blanquinós. És l'ADN.
Recull les fibres i diposita-les en un got amb alcohol per veure-les millor.
Diposita alguns filaments damunt d'un portaobjectes i afegeix unes gotes d'orceïna acètica o hematoxilina i deixa-ho 10 minuts.
Renta amb molta cura, cobreix amb un cobreobjectes i observa al microscopi.
Imatge de les fibres d'ADN . Font: diazpintolauraproyecto.blogspot.com
6. Activitats
Quina forma presenta l'ADN al microscopi òptic?
Com actua el detergent que hem afegit en el procés d'extracció d'ADN? i el NaCl?
Per què l'alcohol produiex la precipitació de l'ADN?
Quin tipus de malalties creus que poden estudiar-se analitzant l'ADN?. Posa'n algun exemple
Penses que la nostra individualitat és explicable únicament per la seqüència del nostre ADN? Justifica la teva resposta
Les tècniques en les que es manipula material genètic poden ocasionar problemes ètics. Sabries explicar per què?
Orientacions per al professorat
A 4t d'ESO es treballa la teoria cromosòmica de l'herència amb la finalitat de que l'alumne sigui capaç de comprendre la variabilitat que s'oberva entre els individus. L'estudi de l'ADN pot introduir-se com una de les substàncies que constitueixen els cromosomes, capaç de contenir i transmetre la informació genètica. Una proposta de treball podria ser començar per l'estudi de la mitosi d'arrel de ceba per visualitzar tant els cromosomes com el mecanisme de divisió cel·lular i, seguidament, aprofundir en l'ADN, realitzant la seva extracció en cèl·lules de l'epiteli bucal dels alumnes. Aixímateix, poden realitzar-se ambdues activitats a 1r de batxillerat en l'apartat on es desenvolupen els continguts de genètica.
Per tal de que l'extracció sigui exitosa, cal que hagin passat, com a mínim, 15 minuts des de l'última ingesta d'aliments. Per tant, compte si fem l'activitat just després de l'hora d'esbarjo.
Temporització: 1 hora
Organització: Grups de 2 o 3 alumnes
Guió per a l'alumnat
1. Introducció
Ben segur que en més d'una ocasió has quedat fascinat al veure, en algunes de les sèries de ficció que s'emeten per la T.V. (C.S.I, Bones,....), com un grup de científics forenses descobreixen ràpidament l'autor d'un crim. Observem com analitzant les cèl·lules que es troben en un cabell, en restes d'una cigarreta o inclús en mostres microscòpiques de fluids corporals, identifiquen amb total fiabilitat qui ha estat el culpable del delicte. Aquest fet pot explicar-se perquè totes les cèl·lules de l'organisme, a excepció dels gàmetes, tenen la mateixa informació genètica. Aquesta informació és única i irrepetible i es troba emmagatzemada en una molècula: l' ADN. Tot i que gran part d'aquesta molècula és idèntica per a tots els individus de l'espècie humana, l' ADN presenta unes regions que són variables en la població, sent pràcticament nul·la la probabilitat de que dues persones puguin tenir-les idèntiques.
2. Objectius
3. Coneixements Previs
L' ADN (àcid desoxiribonucleic) és una llarguísima molècula que emmagatzema tota la informació genètica que hem heretat dels nostres pares. La unitat funcional de l'herència és el gen que és un fragment d'ADN que conté informació per a un caràcter. El conjunt de gens d'un organisme, el genoma, s'organitza en unes estructures en forma de bastonet visibles durant el procés de divisió cel·lular: els cromosomes, dels quals l'espècie humana en conté 23 parelles (46 cromosomes) .
L'anàlisi de l'ADN esdevé, en l'actualitat, una prova clau per tractar i diagnostica malalties i establir relacions entre espècies. A més, en medicina forense, l'anomenada emprempta genètica ha permès la resolució de delictes que abans haurien quedat arxivats per sempre. Els avenços en el camp de la biologia molecular han aconseguit obtenir ADN de mostres tant petites com restes de sang, cabells i semen. Com veurem en aquesta activitat, l'extracció pot realitzar-se de forma ràpida i fàcil utilitzant reactius tant senzills com un detergent per rentar la vaixella i etanol fred.
4. Materials
5. Procediments
6. Activitats
Referències